dimecres, 14 d’abril del 2010

No sé si va ser molt encertat el poema del "Terrat" per començar. Però segueixo. Ara és una escena del mercat de la Boqueria. I el poema es diu "Peix". Aquí el teniu.


Peix


Talla el peix
i tot és normal.
El ganivet no està massa
esmolat ni massa poc.
Comenta si fa més o menys fred,
si el peix és de platja o de viver.
Fa filets o rotllanes i el llobarro
sempre és el que treu més sang.
El cap i l'espina no te l'enduus,
i tot és normal,
fins que dius alguna cosa,
no saps ben bé quina,
i ella comença a riure,
amb una rialla grossa i fosca,
que li surt de molt endins,
i li transforma la cara
i li fa la boca més grossa.
I el llobarro treu més sang.

1 comentari:

el dimoni esbotzegat ha dit...

Noemí, són una mica "gore" els teus poemes! No sols l'anterior: aquest, que si el ganivet, que si el llobarro raja sang...

Però m'agrada com fas poesia d'una cosa tan quotidiana. I aquest té un ritme molt maco. M'agrada.