Una de taxistes

Era un dia com qualsevol altre, i anàvem al pediatra a fer una visita com qualsevol altra, una d’aquelles revisions anuals sense més particulars. Però teníem el temps just i vam decidir agafar un taxi a la parada de Sant Jaume. Ens va tocar un “set places” dels que m’agraden. Però quan tot just acabàvem d’arrencar, la taxista ens va dir que ens havia agafat perquè érem a la parada però que ella pel carrer ja feia temps que no agafava nens. Com?. No m’ho podia creure. Li vaig fer un parell de preguntes per intentar arribar a alguna conclusió positiva sobre el tema però ella no tenia ganes d’arribar enlloc. Bé, al nostre destí segur que sí, però és clar, no de la manera com ho vam fer. En fi, ella no parava de repetir que, segons la normativa, la responsabilitat és dels pares i que si ens aturaven rebríem una multa doble, una per ella i una per nosaltres. De dur una cadira al darrere, en una de les set places, ni parlar-ne! perquè deia que la gent era tan poc agraïda que no es mereixia l’esforç. I llavors, en aquell moment, el nen de 4 anys em va posar la mà a la cama i em va mirar com dient-me que... Era inevitable. Va començar a vomitar i jo vaig intentar fer el que vaig poder amb les mans, els jerseis, la bossa, amb tot el que trobava mentre li deia a la taxista que aturés el cotxe i ens deixés allà mateix. Era al mig del carrer Aragó. Aquell vespre, mentre jo feia el sopar i el nen jugava fent equilibris amb uns cotxes, ell va trencar el silenci del moment per dir: “Jo aquest món no l’entenc. Si aquella senyora no és simpàtica per què fa de taxista?” Què li hauríeu contestat?
Una anècdota més per afegir a la col·lecció de vivències familiars que anem col·leccionant sobre taxistes. De totes elles, la més estimada és la que vam viure amb la nena que ara té 11 anys i llavors anava dins d'un “portanadons”. Aquell dia, quan vaig anar per baixar el “portanadons” del cotxe, és clar, aquella vegada no havia comès cap infracció, el taxista es va posar tendre i ens va dir: “Qué bonito es tener hijos. / Si yo tuviera hijos / dejaría el bingo para siempre.”