dijous, 15 de setembre del 2011

Obituari familiar

Passem per Portbou i per Colliure. No sé si els seus últims pensaments han estat en algun moment pel seu pare que es va quedar per aquestes terres després de la guerra. No sé si mentre tancava els ulls pensava en aquell dia que el van anar a veure, tants anys després, i el van trobar ballant sardanes per una d'aquestes places.


dijous, 8 de setembre del 2011

Medusa

Estàvem mirant una medusa molt gran que hi havia una mica endins. Feia només una estona un socorrista ens havia parlat de les diferències entre el peix lluna i el tauró per tranquil·litzar-nos davant els falsos rumors que corrien sobre l'albirament d'un tauró a la costa. Taurons no, però meduses sí, i partícules de medusa que queden surant a l'aigua i també piquen, encara que no tant.
Feia anys que no veia la platja tan plena. Em recordava la platja de quan érem petits. Potser per això em va ser fàcil reconèixer, entre tota la gent que allargava el braç per assenyalar la medusa, una noia que havia anat a la mateixa escola que jo. El seu nom em va venir al cap de manera immediata i la vaig cridar. Ella es va sorprendre i com que el sol li venia de cara encara arrugava més el front i mig tancava més els ulls. Li vaig dir el meu nom però semblava que no m'acabés de reconèixer. Però això no va ser cap obstacle perquè en un moment m'expliqués la seva vida i al final de tot m'acabés ensenyant una cicatriu que li resseguia tot el cos.
M'estaven esperant per marxar i feia un sol de justícia. Ens vam dir adéu. No sé quan ens tornarem a veure. Potser la propera vegada seré jo que li explicaré alguna cosa que la deixarà sense paraules.