Obituari familiar

Passem per Portbou i per Colliure. No sé si els seus últims pensaments han estat en algun moment pel seu pare que es va quedar per aquestes terres després de la guerra. No sé si mentre tancava els ulls pensava en aquell dia que el van anar a veure, tants anys després, i el van trobar ballant sardanes per una d'aquestes places.

Medusa

Estàvem mirant una medusa molt gran que hi havia una mica endins. Feia només una estona un socorrista ens havia parlat de les diferències entre el peix lluna i el tauró per tranquil·litzar-nos davant els falsos rumors que corrien sobre l'albirament d'un tauró a la costa. Taurons no, però meduses sí, i partícules de medusa que queden surant a l'aigua i també piquen, encara que no tant.
Feia anys que no veia la platja tan plena. Em recordava la platja de quan érem petits. Potser per això em va ser fàcil reconèixer, entre tota la gent que allargava el braç per assenyalar la medusa, una noia que havia anat a la mateixa escola que jo. El seu nom em va venir al cap de manera immediata i la vaig cridar. Ella es va sorprendre i com que el sol li venia de cara encara arrugava més el front i mig tancava més els ulls. Li vaig dir el meu nom però semblava que no m'acabés de reconèixer. Però això no va ser cap obstacle perquè en un moment m'expliqués la seva vida i al final de tot m'acabés ensenyant una cicatriu que li resseguia tot el cos.
M'estaven esperant per marxar i feia un sol de justícia. Ens vam dir adéu. No sé quan ens tornarem a veure. Potser la propera vegada seré jo que li explicaré alguna cosa que la deixarà sense paraules.

Talles grans

Puja a l'autobús i només pensa en una cosa. Ha de fer dues trucades. La primera a algú que contesta de seguida. Diu que l'han deixat sortir sola i que anirà al Zara a comprar-se una mica de roba. La segona trucada costa més. Qui sigui que ha de contestar tarda a fer-ho. Quan algú s'hi posa, ella li diu que sisplau la deixin tranquil·la, que vol fer la seva vida, que està bé, que el metge li ha donat 17 pastilles i que no en vol prendre més. Encara que hagi dit que l'han deixada sortir sola, en realitat va amb una noia que té un aspecte una mica més tranquil i saludable que el seu i que ha escoltat les seves trucades sense dir res. A aquesta noia només li preocupa que a la botiga on van hi hagi talles grosses. També truca a algú però no li contesten.

la senyora del suc

M'he passat un any veient cada dia la dona que es bevia el suc de la llauna de carxofes. Quan l'autobús arribava a aquell punt de la Diagonal sempre intentava veure-la asseguda al seu banc i comptava si tenia una bossa de més o una de menys. La tendència sempre era a més però jo seguia comptant. No sé per què em resulta tan misteriosa aquesta dona. Suposo que per això me l'he estat mirant cada dia i he anat anotant el que feia:


Avui la senyora del suc de carxofa ja no seu al banc de la parada de bus, és al banc del darrere, i amb més bosses que l'envolten. Dorm, ja ha desistit d'agafar cap bus.

Cada dia té més bosses, i avui s'hi sumen dos carretons que semblen plens. Duu dues bufandes i una gorra de vellut que li tapa les orelles. Escolta la ràdio amb un petit transistor. No sé per què però me la imagino escoltant la retransmissió d'un partit de beisbol.

Ostres. Avui no la veig. Hi ha les bosses i els carretons però la dona no hi és. Ha marxat?

Asseguda al banc de la meva parada avui he vist una dona que s'assembla molt a la del suc i per un moment les he confós. Però aquesta sembla més jove i duu menys bosses i va menys tapada.

El dia que no escolta la ràdio, llegeix. Llegeix els diaris que al vespre l'ajuden a tapar-se del fred.

Avui la senyora s'està menjant un croissant embolicat amb paper de La Farga. De fet, el seu banc està aturat davant per davant de la pastisseria, encara que amb tots els carrils de cotxes i de bici pel mig. Potser va ser un dels motius que la van portar a triar aquest banc i no un altre.



Aquestes són les notes que vaig anar prenent. Potser me'n deixo alguna. Ara ja falten pocs dies perquè s'acabin les vacances i tornaré a fer el meu recorregut habitual amb bus. Potser la seguiré veient, o potser no.

Paperera


Va vestit d'una manera més o menys elegant i duu una maleta d'anar a la feina, com una cartera per arxius o papers.
Què l'impulsa a deixar per uns moments la cartera a terra i enfonsar les mans dins una paperera qualsevol de Passeig de Gràcia?

Contenidors

Recolzats a un parell de contenidors, dos homes parlen dels seus torns i del que ha trobat cadascú.
Estan fotuts perquè algú s'ha passat de llest i s'ha saltat els protocols.
Probablement és el noi de la jaqueta blanca que hem vist com s'escapava corrent.
Parlen d'enganys i de confiança mentre l'home que es veu més abatut va acaronant el seu contenidor amb la mà, gairebé a punt d'abraçar-lo, perquè d'allà ha tret tot el que té.