dimarts, 13 d’abril del 2010

Ho provo amb un primer poema.                                                                                                                                           
Terrat
Des del menjador de casa veiem
un terrat molt alt i sense barana.
A vegades s'hi passeja algú.
I ens fa cosa veure un cos 
a tanta alçada
Que va amunt i avall
i es fuma un cigarret.
Avui en una cantonada 
hi ha un ram de flors penjat.
Em recorda els rams de les carreteres.
M'adono que fa dies que no hi veiem
passejar ningú