Gairebé sempre que vaig a la Barceloneta, i especialment a la piscina, em trobo amb alguna escena que fàcilment acaba en poema. Aquest n'és un exemple.

Quin dia és?

M'atura a mig carril mentre nedem
i em pregunta quin dia és.
Moltes vegades al vestuari la sento
que pregunta quin dia és.
Un dia diu que la seva filla pateix.
Un dia perd la maleta amb les seves coses
i no es pot vestir.
Però torna.
I torna a preguntar quin dia és.

No sé si va ser molt encertat el poema del "Terrat" per començar. Però segueixo. Ara és una escena del mercat de la Boqueria. I el poema es diu "Peix". Aquí el teniu.


Peix


Talla el peix
i tot és normal.
El ganivet no està massa
esmolat ni massa poc.
Comenta si fa més o menys fred,
si el peix és de platja o de viver.
Fa filets o rotllanes i el llobarro
sempre és el que treu més sang.
El cap i l'espina no te l'enduus,
i tot és normal,
fins que dius alguna cosa,
no saps ben bé quina,
i ella comença a riure,
amb una rialla grossa i fosca,
que li surt de molt endins,
i li transforma la cara
i li fa la boca més grossa.
I el llobarro treu més sang.

Ho provo amb un primer poema.                                                                                                                                           

Terrat

Des del menjador de casa veiem

un terrat molt alt i sense barana.

A vegades s'hi passeja algú.

I ens fa cosa veure un cos 

a tanta alçada. 

Que va amunt i avall

i es fuma un cigarret.

Avui en una cantonada 

hi ha un ram de flors penjat.

Em recorda els rams de les carreteres.

M'adono que fa dies que no hi veiem

passejar ningú. 

primer dia

Hola, avui obro el blog. La idea és anar-hi posant poemes.