la senyora del suc

M'he passat un any veient cada dia la dona que es bevia el suc de la llauna de carxofes. Quan l'autobús arribava a aquell punt de la Diagonal sempre intentava veure-la asseguda al seu banc i comptava si tenia una bossa de més o una de menys. La tendència sempre era a més però jo seguia comptant. No sé per què em resulta tan misteriosa aquesta dona. Suposo que per això me l'he estat mirant cada dia i he anat anotant el que feia:


Avui la senyora del suc de carxofa ja no seu al banc de la parada de bus, és al banc del darrere, i amb més bosses que l'envolten. Dorm, ja ha desistit d'agafar cap bus.

Cada dia té més bosses, i avui s'hi sumen dos carretons que semblen plens. Duu dues bufandes i una gorra de vellut que li tapa les orelles. Escolta la ràdio amb un petit transistor. No sé per què però me la imagino escoltant la retransmissió d'un partit de beisbol.

Ostres. Avui no la veig. Hi ha les bosses i els carretons però la dona no hi és. Ha marxat?

Asseguda al banc de la meva parada avui he vist una dona que s'assembla molt a la del suc i per un moment les he confós. Però aquesta sembla més jove i duu menys bosses i va menys tapada.

El dia que no escolta la ràdio, llegeix. Llegeix els diaris que al vespre l'ajuden a tapar-se del fred.

Avui la senyora s'està menjant un croissant embolicat amb paper de La Farga. De fet, el seu banc està aturat davant per davant de la pastisseria, encara que amb tots els carrils de cotxes i de bici pel mig. Potser va ser un dels motius que la van portar a triar aquest banc i no un altre.



Aquestes són les notes que vaig anar prenent. Potser me'n deixo alguna. Ara ja falten pocs dies perquè s'acabin les vacances i tornaré a fer el meu recorregut habitual amb bus. Potser la seguiré veient, o potser no.