Avui no és un poema. És això.


blackberry d'autobús


Fa sol. Fa calor. Anem amb autobús mig adormits. És després de dinar i a aquesta hora ningú no té gaires ganes de parlar. Però ella ho ha de fer. Li han passat el protocol d'un acte a l'últim moment i no sap com fer-s'ho. Agafa la blackberry i truca. Necessita saber de manera urgent quins són els honorables i quins els il·lustríssims, i alguns detalls més. Portats per la somnolència l'escoltem. Sembla que ens vulguem aprendre tots aquests càrrecs de memòria com qui s'aprèn els noms dels reis. L'home que llegia el diari s'ha quedat encallat a mitja notícia escoltant-la. La senyora que s'estava retocant el maquillatge, s'ha repassat una vegada i una altra el perfil dels llavis. Però la nostra atenció no es deu a l'interès sinó a la incredulitat. Ens sembla increïble que algú pugui malmetre el poc glamour que els queda als polítics d'aquesta manera. Però a ella no li fa vergonya fer el que fa i per això ni tan sols s'amaga l'anell de perles que es va tocant entre apunt i apunt. Actua amb tota la comoditat del món. Ens veu amb pinta de tan bona gent que sap que ningú no la farà callar ni li demanarà que apagui el mòbil ni que sigui més discreta. Li hauríem de dir que dissimulés una mica, que actués amb un mínim de respecte cap a la classe política. Però no ho farem. No gosarem. Deixarem que acabi de fer la seva feina i baixarem de l'autobús amb un regust de decepció. I de mica en mica aquest regust es convertirà en certesa. Primer ho havíem intuït però ara n'estem segurs. Sabem que ella no és una excepció i que en el fons no fa altra cosa que posar en evidència i als ulls de tothom les maneres de fer del món al que pertany o per al que treballa. La seva falta d'ètica s'extén en la nostra imaginació com una taca d'oli. I mentre l'autobús s'allunya ens imaginem que l'escena que hem viscut es repeteix amb variacions en altres autobusos. Una dona com ella puja en un bus de la mateixa línia que el nostre. Duu una blackberry i truca a algú perquè l'ajudi a confeccionar de manera urgent un discurs que li han atribuït a última hora. Cap passatger no li diu res. Tothom la deixa fer. I així sona el discurs que sentim després a la tele. A blackberry d'autobús.